PicNic a l'Orangerie

Quin dia tant radiant! Feia molt que no veia un sol com el d'avui. M'he despertat, la Glòria ha volgut matinar, però jo he controlat el meu son, fins ben entrat el migdia. Necessitava aquestes hores, profundes, carregades de somnis. Després d'un cap de setmana intens, ara sento que torna la calma, demà, altre cop dilluns, altre cop a la feina. Divendres vespre va ser per recordar, una cremaillère (inauguració de pis a la francesa) entre la elit de Strasbourg, o el que ve a ser, entremig d'un munt d'estudiants de medicina. Simplement francès, no es pot dir altra cosa.

Anit, una vetllada en un bon bar de la ciutat, Les BerThoM, un bar on pots trobar les millors birres d'importació. La meva escollida va ser una Maredsous 8 brune de 4,90euros, ni més ni menys. Però va valer la pena, és un bon lloc per degustar les millors cerveses.

I avui, evidentment, no podia faltar un picnic al parc de l'Orangerie. Quin cel tant blau! He pogut tornar a treure de l'armari una de les meves camisetes de màniga curta. Hem preparat una mica de menjar, una botella de vi de Bourdeaux i som-hi! Hem pres el nostre àpat envoltades de naturalesa, musiqueta, vi i uns amics francesos una mica particulars.

He finalitzat el dia amb una sessió més de footing fins les institucions europees, llàstima que cada dia el sol es pon abans... Un cap de setmana profitós, a veure si el següent podem anar a fer la ruta dels vins, hem de buscar algun cotxe que ens hi porti...i no estaria de menys tornar a provar l'autostop.

Nit de cultura musical, sentimental i gratuïta

Anit vaig tenir la gran oportunitat d'assistir a un concert de la Orchestre Philharmonique de Strasbourg, organitzat pel festival Musica. Suposo que el fet de viure en un paîs que destina un bon percentatge del pressupost a la promociô de la cultura ajuda. I, de fet, promociö de la cultura a tots els sectors de la societat, inclôs el conjunt estudiantil o de joves sense recursos.

Al llarg dels anys, no he tingut massa opcions per presenciar un concert d'aquestes magnituds, en excepciô de la cita de cada 1r de gener amb la orquestra filarmônica de Viena, davant la tele.

Em vaig deixar portar per molts records que van invair, ahir, la meva ment. Vaig tancar els ulls perquè, si una cosa he après, és que s'han de concentrar tots els esforços a un ùnic sentit per poder apreciar millor i, en aquest cas, al sentit de l'oïda. Aixî, amb l'ambient impregnat per les simfonies de Mozart i Schoenberg, vaig rememorar alguns moments especials de la meva vida, i dic especials perqueè penso que el fet de que aparaguessin del no res, sense jo demanar-ho -perquè està clar que hi ha moments en què exigeixo que determinats records aflorin dins meu, ho necessito-, els dôna la condiciô de ser especials. Vaig passejar-me del passat més immediat al passat més remot.

La tant esperada vista del Delta, encara que fos de lluny, una tarda en què les granotes cantaven a causa de la pluja; les passejades per Granada, l'Alhambra, acompanyades per les imprevisibles tempestes d'estiu; i pel parc Güell; Parîs, i tot el que es desprèn, per mi, de la meva experiència viscuda en aquesta increïble ciutat; el canal de Saint Martin; els records de les tantes converses nocturnes a l'A-106 de la Vila, amb unes companyes que trobo immensament a faltar, igual que les del 7è del carrer Castillejos; els camps de roselles vermelles del costat de casa, i els de girasols; els moments de footing a la mota del Darô, amb en Pinxo; les excursions dalt del Montgrî; els diferents creuers que m'han fet descobrir els encants del Mediterrani; les illes gregues; les sessions de foto a la vora del llac de Banyoles, amb uns vestidets que havia brodat la iaia, i amb els records d'infància de ma mare; el dia que vaig aprendre a anar en bici; i el de la meva comuniô, que recordo com un dels ùnics dies en què he vist la meva famîlia unida...Aquests sôn alguns dels records que van emergir, ahir, del meu subconscient, tot i que estic segura que si les simfonies haguessin durat més, la llista hagués acabat sent infinita perquè, per sort, també guardo molts bons records en el meu interior.