Ho dubto. Qüestiono la capacitat de no fer cas a paraules malintencionades, amb tot el rencor del món. Algunes persones es mereixerien pagar una taxa per cada mot que surt de la seva boca, potser, aquells qui es dediquen, en el seu temps lliure, a fer mal als que algun dia havien sigut "els seus", sense pietat, aprendrien a fer un càlcul racional abans d'obrir boca. Potser aprendrien a empassar-se els seus propis errors, sense necessitat d'evadir-los per sentir-se millor. No s'ha de ser tant egoïsta, menys en aquest sentit.
Em pregunto perquè sempre s'ha d'empassegar amb el mateix roc, no es pot xutar ben lluny i poder tornar a escoltar en detall sense apretar al reset en circumstàncies concretes?
No deixo de soprendre'm, i no sé perquè em sorprenc.
A paraules nècies, personalment, poques vegades es poden fer oïdes sordes.
El millor és que crec en la llei del karma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada