29 d’agost del 2010

Una trucada inesperada

Una trucada inesperada per robar-me un somriure. Com t'enyoro Maria. Tant temps separades i amb tantes converses pendents. Tantes similituds i tanta distància... tant pocs minuts una al costat de l'altre. Només espero que estiguis bé, suposo que estàs immersa en un mar de dubtes, a mi també m'hi trobaràs, podem navegar juntes, si tu vols. Saps que m'encanta estar amb tu, per més lluny que estiguem, t'estimo i et trobo moltíssim a faltar. Fins ben aviat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada