Un mes i allà estaré, si no m'han enganyat, és clar.
Farà aviat un any que vaig demanar la famosa beca Leonardo Da Vinci i d'aquí menys de 30 dies tindré l'honor o la mala sort d'estrenar-la, això de les beques mai se sap. I dic mala sort, perquè no sé jo si això d'anar a treballar 8h al dia, havent-hi d'afegir diners acabarà sent gaire rentable. Espero que el certificat que em donin a canvi (d'allò que en diuen Europass) em serveixi, com a mínim, per arribar als nivells més elevats de l'elit catalana... n'estic segura.
Strasbourg és el meu destí, una capital preciosa, això sí que és ben cert. Formada per 500.000 persones i banyada pel Rin.En realitat, em feia il·lusió tornar a París, però diuen que els canvis sempre són positius i així m'ho prendré. Serà que Strasbourg m'espera amb sorpreses agradables... encara que també un gran enemic: elfred. Haver de respirar en una mitjana d'entre 8 i 0 ºC no em serà gens fàcil i la veritat, no em motiva massa, però sortiré de Gualta preparada per tot. De moment, la meva germana ja ha buscat una web en la que venen plumons per entrar a càmares frigorífiques, potser amb això ja faré prou...
Encara no sé ni on viuré ni on treballaré, és tot molt enigmàtic, però prefereixo no donar-hi massa voltes. Com diuen els francesos "on verra"!
